El Museu Municipal Josep Aragay amplia la col·lecció de ceràmica amb un plat i dos gerros de l’artista
El Museu Josep Aragay ha adquirit un plat de ceràmica de 1915, corresponent a l’etapa formativa de l’artista, i dos gerros produïts al taller de Breda durant la dècada de 1930, quan Aragay ja era un dels ceramistes més destacats del país.
La primera exposició de ceràmica de Josep Aragay va ser l’any 1915 a les Galeries Laietanes de Barcelona. Les peces exposades van ser elaborades a la fàbrica Pujol i Basis d’Esplugues del Llobregat conjuntament amb Francesc Quer, el seu mestre ceramista. El plat que ha adquirit recentment el Museu Josep Aragay correspon a aquesta etapa. Està pintat amb blau, ocre i verd. Es tracta d’una peça de quaranta-cinc centímetres de diàmetre, decorada amb el rostre d’un jove, en un medalló central, i quatre figures disposades de forma circular, guarnides amb capes, espases, arcs i ballestes. També hi ha quatre ocells molt semblants als que Aragay va dibuixar a l’Almanach dels Noucentistes l’any 1911.
Un dels gerros adquirits, decorat en blau, està disposat en tres franges horitzontals. Les bandes inferior i superior presenten motius florals i geomètrics, i a la franja central, molt més ampla, hi ha un paisatge típicament mediterrani. S’hi pot veure una línia de turons sinuosos, ondulants, amb tot de camps treballats que fan honor al mite noucentista de la natura ordenada. Al primer pla, hi ha una parella jove que festeja a prop d’un camí que s’enfila amunt, fins a un poblet que es retalla al cel amb un esvelt campanar. Tal com ho va fer a l’emblemàtica pintura “Vacances” (1923), Aragay ens presenta una línia de figures que es passegen, despreocupades, enmig d’aquest paisatge civilitzat, idíl·lic, que contrasta amb els paisatges tempestuosos del romanticisme.
L’altre gerro que passarà a formar part de la col·lecció del museu, presenta una decoració policroma amb predomini d’ocres, blaus i verds. La peça està decorada de dalt a baix, sense cap franja ornamental que destorbi el paisatge. El motiu principal és la representació d’un cavall i un cavaller que avancen al trot al peu d’un castell. També hi trobem una parella de jovenetes, vestides de verd, que conversen de forma animada amb un poblet al fons. L’escena torna a estar ambientada en un paisatge mediterrani, amb els turons suaus, la terra treballada i un cel d’orenetes que volen entre els núvols encesos pel sol.
