ELS FORNS
Els Forns, centre cultural i d’informació turística, segle XXI.
Els Forns centre cultural i d’informació turística, inaugurat l’any 2003, conté una exposició de la ceràmica i la terrissa que es fabricava i es fabrica al poble, així com de les eines necessàries per a crear-la.
Aquest centre s’ubica en un antic obrador de ceràmica, diferenciat de la majoria d’obradors del municipi, per la peculiaritat de tenir dos forns moruns de cuita de terrissa amb feixina, només copsable des de l’interior, ja que des de fora s’aprecia una xemeneia i no dues com tothom podria pensar.
Els Forns compta amb un terra de vidre practicable, que ens permet passejar-nos per sobre d’un forn de cuita de terrissa i mirar el seu interior a través dels forats de sortida de fums i escalfor.
Com a peces peculiars s’hi pot trobar un pedra de moldre vernís i una col·lecció de miniatures fetes a escala de les peces de terrissa, feta a mà per un terrisser i ceramista bredenc, Sr. Josep Samon Saurí.
Els Forns, com el seu propi nom indica, és un expositor de la cultura i l’artesania del municipi, incorporant, en la seva sala principal, una exposició permanent d’eines, utilitzades pel treball del fang, i de peces, algunes ara ja úniques, de les que s’han fabricat i encara es fabriquen.
En les altres dues sales es poden visitar exposicions culturals i artístiques realitzades des de l’àrea de cultura, de particulars i entitats, tant del municipi com d’altres indrets de Catalunya.
Es participa en programes organitzats per ens supramunicipals com la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva.
Convertit en l’espai de guarda del gegants de Breda, dos terrissaires de nom Hipòlit i Anna, i l’avi Joan els Forns és un atractiu turístic tant per grans com per petits.
També hi trobem un mostrador de documentació, que alhora és el taulell on es realitza l’atenció al públic i un gran magatzem, al primer pis, on es conserven les diverses obres cedides pels terrissaires i ceramistes del municipi i algun particular alhora de preparar l’exposició fixa, les peces de la cuita de terrissa celebrada de manera tradicional després de la inauguració del centre, en un altre forn del municipi, i exemplars dels llibres de temàtica bredenca que s’hi venen.
Els Forns han estat utilitzats per a fer-hi cursos d’art, xerrades, conferències, presentacions i unes jornades noucentistes, que tenien com a eix vertebrador l’obra de Josep Aragay i Blanchart, el que va crear un gran nexe d’unió entre el Museu Municipal Josep Aragay i el centre.
La ceràmica de Breda
La història terrissera i ceramista de Breda es remunta a principis del s. XV, quan a l’església de Sant Salvador es va dedicar una capella a Sant Hipòlit, patró tradicional dels terrissers, ja que aquesta datació indirecta permetria suposar que a principis del s. XV el col•lectiu oller bredenc ja tenia una certa estructura i importància. Tot i així podríem parlar d’uns orígens més antics.
Hem d’esperar-nos fins al 1583 per trobar la primera notícia documental referida al món terrisser bredenc; aquest any en el registre de defuncions es fa referència a l’ofici d’oller del pare d’un difunt.
El 1705 ja existia la Confraria dels Ollers, i també en aquest any ja se celebrava la diada de Sant Hipòlit amb una missa solemne a l’església del monestir de Sant Salvador.
El 1735 el cens de població registrava 17 caps de família com a ollers, i el 1769 els terrissers de Breda obtenien permís per vendre els seus productes a la ciutat de Barcelona.
Un dels episodis destacats de la història de la terrissa bredenca té lloc l’any 1777, any de la fundació del Gremi dels Terrissaires de Breda. Gràcies al seu document de constitució sabem que els obradors bredencs exportaven la seva producció a la major part de Catalunya i, fins i tot, havien arribat a Amèrica.
Per tenir una idea d’aquesta important activitat direm que l’any 1790 es produïen més de 43.000 quilograms setmanals de terrissa i es coneixia l’existència de 44 mestres terrissers.
La primera meitat del s. XIX serà una època de creixement constant, es produeixen uns 70.000 quilograms setmanals, funcionen 50 obradors i hi treballen unes 140 persones.
El s. XX serà el de les grans transformacions: els petits obradors aniran desapareixent i el seu lloc l’ocuparan les fàbriques; es passarà del treball artesà a la mecanització; els històrics forns de llenya seran substituïts per forns de gas i petroli; la fabricació d’olles i cassoles no podrà fer front a la competència d’objectes de plàstic, ferro, alumini, etc. Per afrontar millor el futur de l’activitat terrissera bredenca s’iniciarà l’elaboració de ceràmica.
En la introducció i impuls de la producció ceràmica serà molt important l’artista noucentista barceloní Josep Aragay i Blanchar. Serà ell qui, el 1927, fundarà el primer taller de ceràmica a Breda. Darrere seu, altres compaginaran la producció de terrissa amb la de ceràmica decorativa.
Amb el pas dels anys hi haurà terrissers que acabaran per dedicar-se totalment a la producció ceràmica, altres compaginaran terrissa i ceràmica però ja sota una organització industrialitzada, i la majoria acabaran tancant els tallers. En aquest segle cal destacar, l’any 1950, la fundació de la Central Cooperativa de Ventas, per tal d’agrupar els diferents obradors locals. Actualment encara funciona, amb el nom de Central Cooperativa de Terrissaires de Breda.
Malgrat que després de la fi de la Guerra Civil la producció de terrissa es revifa, a partir de finals dels anys seixanta torna a decaure; la producció d’olles quasi desapareix, però es manté la de cassoles (se n’exporten a la resta de l’Estat, a altres països europeus i, fins i tot, al Japó).
En els anys finals del s. XX culminarà un procés de transformació importantíssim esdevingut en el sí de l’activitat terrissera bredenca.
En el moment actual, el món terrisser bredenc té dos vessants fonamentals, la producció industrial de peces de fang i la comercialització de tota mena de producció terrissera i ceràmica a través d’un bon nombre de botigues.
E-RUTES: Rutes electròniques de descoberta del patrimoni
Les e-rutes són itineraris multimèdia guiats per GPS que us permetran descobrir i interpretar els secrets del nostre territori a través d’una experiència interactiva. Una mirada diferent sobre la Selva que us portarà pel patrimoni, pels racons i per la història de la comarca de la mà de personatges singulars.
El gran secret de Breda
Breda acumula prop d’un miler d’anys de tradició terrissaire que l’ha fet coneguda arreu. Avui us convidem a iniciar-vos en el saber mil·lenari d’aquesta tradició acompanyats del mestre Falgueres, un dels terrissaires de més renom de la nostra vila. De la seva mà us podreu endinsar en l’entramat medieval de carrers del centre de Breda i trobareu una colla de personatges curiosos que, a més d’explicar-vos el saber terrissaire, us ajudaran a descobrir “El gran secret” que s’amaga darrere la història de Breda.
Contacte genèric:
www.laselvaturisme.com
erutes@laselvaturisme.com
ELS FORNS
Els Forns, centre cultural i d’informació turística, segle XXI.
Els Forns centre cultural i d’informació turística, inaugurat l’any 2003, conté una exposició de la ceràmica i la terrissa que es fabricava i es fabrica al poble, així com de les eines necessàries per a crear-la.
Aquest centre s’ubica en un antic obrador de ceràmica, diferenciat de la majoria d’obradors del municipi, per la peculiaritat de tenir dos forns moruns de cuita de terrissa amb feixina, només copsable des de l’interior, ja que des de fora s’aprecia una xemeneia i no dues com tothom podria pensar.
Els Forns compta amb un terra de vidre practicable, que ens permet passejar-nos per sobre d’un forn de cuita de terrissa i mirar el seu interior a través dels forats de sortida de fums i escalfor.
Com a peces peculiars s’hi pot trobar un pedra de moldre vernís i una col·lecció de miniatures fetes a escala de les peces de terrissa, feta a mà per un terrisser i ceramista bredenc, Sr. Josep Samon Saurí.
Els Forns, com el seu propi nom indica, és un expositor de la cultura i l’artesania del municipi, incorporant, en la seva sala principal, una exposició permanent d’eines, utilitzades pel treball del fang, i de peces, algunes ara ja úniques, de les que s’han fabricat i encara es fabriquen.
En les altres dues sales es poden visitar exposicions culturals i artístiques realitzades des de l’àrea de cultura, de particulars i entitats, tant del municipi com d’altres indrets de Catalunya.
Es participa en programes organitzats per ens supramunicipals com la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva.
Convertit en l’espai de guarda del gegants de Breda, dos terrissaires de nom Hipòlit i Anna, i l’avi Joan els Forns és un atractiu turístic tant per grans com per petits.
També hi trobem un mostrador de documentació, que alhora és el taulell on es realitza l’atenció al públic i un gran magatzem, al primer pis, on es conserven les diverses obres cedides pels terrissaires i ceramistes del municipi i algun particular alhora de preparar l’exposició fixa, les peces de la cuita de terrissa celebrada de manera tradicional després de la inauguració del centre, en un altre forn del municipi, i exemplars dels llibres de temàtica bredenca que s’hi venen.
Els Forns han estat utilitzats per a fer-hi cursos d’art, xerrades, conferències, presentacions i unes jornades noucentistes, que tenien com a eix vertebrador l’obra de Josep Aragay i Blanchart, el que va crear un gran nexe d’unió entre el Museu Municipal Josep Aragay i el centre.
La ceràmica de Breda
La història terrissera i ceramista de Breda es remunta a principis del s. XV, quan a l’església de Sant Salvador es va dedicar una capella a Sant Hipòlit, patró tradicional dels terrissers, ja que aquesta datació indirecta permetria suposar que a principis del s. XV el col•lectiu oller bredenc ja tenia una certa estructura i importància. Tot i així podríem parlar d’uns orígens més antics.
Hem d’esperar-nos fins al 1583 per trobar la primera notícia documental referida al món terrisser bredenc; aquest any en el registre de defuncions es fa referència a l’ofici d’oller del pare d’un difunt.
El 1705 ja existia la Confraria dels Ollers, i també en aquest any ja se celebrava la diada de Sant Hipòlit amb una missa solemne a l’església del monestir de Sant Salvador.
El 1735 el cens de població registrava 17 caps de família com a ollers, i el 1769 els terrissers de Breda obtenien permís per vendre els seus productes a la ciutat de Barcelona.
Un dels episodis destacats de la història de la terrissa bredenca té lloc l’any 1777, any de la fundació del Gremi dels Terrissaires de Breda. Gràcies al seu document de constitució sabem que els obradors bredencs exportaven la seva producció a la major part de Catalunya i, fins i tot, havien arribat a Amèrica.
Per tenir una idea d’aquesta important activitat direm que l’any 1790 es produïen més de 43.000 quilograms setmanals de terrissa i es coneixia l’existència de 44 mestres terrissers.
La primera meitat del s. XIX serà una època de creixement constant, es produeixen uns 70.000 quilograms setmanals, funcionen 50 obradors i hi treballen unes 140 persones.
El s. XX serà el de les grans transformacions: els petits obradors aniran desapareixent i el seu lloc l’ocuparan les fàbriques; es passarà del treball artesà a la mecanització; els històrics forns de llenya seran substituïts per forns de gas i petroli; la fabricació d’olles i cassoles no podrà fer front a la competència d’objectes de plàstic, ferro, alumini, etc. Per afrontar millor el futur de l’activitat terrissera bredenca s’iniciarà l’elaboració de ceràmica.
En la introducció i impuls de la producció ceràmica serà molt important l’artista noucentista barceloní Josep Aragay i Blanchar. Serà ell qui, el 1927, fundarà el primer taller de ceràmica a Breda. Darrere seu, altres compaginaran la producció de terrissa amb la de ceràmica decorativa.
Amb el pas dels anys hi haurà terrissers que acabaran per dedicar-se totalment a la producció ceràmica, altres compaginaran terrissa i ceràmica però ja sota una organització industrialitzada, i la majoria acabaran tancant els tallers. En aquest segle cal destacar, l’any 1950, la fundació de la Central Cooperativa de Ventas, per tal d’agrupar els diferents obradors locals. Actualment encara funciona, amb el nom de Central Cooperativa de Terrissaires de Breda.
Malgrat que després de la fi de la Guerra Civil la producció de terrissa es revifa, a partir de finals dels anys seixanta torna a decaure; la producció d’olles quasi desapareix, però es manté la de cassoles (se n’exporten a la resta de l’Estat, a altres països europeus i, fins i tot, al Japó).
En els anys finals del s. XX culminarà un procés de transformació importantíssim esdevingut en el sí de l’activitat terrissera bredenca.
En el moment actual, el món terrisser bredenc té dos vessants fonamentals, la producció industrial de peces de fang i la comercialització de tota mena de producció terrissera i ceràmica a través d’un bon nombre de botigues.
E-RUTES: Rutes electròniques de descoberta del patrimoni
Les e-rutes són itineraris multimèdia guiats per GPS que us permetran descobrir i interpretar els secrets del nostre territori a través d’una experiència interactiva. Una mirada diferent sobre la Selva que us portarà pel patrimoni, pels racons i per la història de la comarca de la mà de personatges singulars.
El gran secret de Breda
Breda acumula prop d’un miler d’anys de tradició terrissaire que l’ha fet coneguda arreu. Avui us convidem a iniciar-vos en el saber mil·lenari d’aquesta tradició acompanyats del mestre Falgueres, un dels terrissaires de més renom de la nostra vila. De la seva mà us podreu endinsar en l’entramat medieval de carrers del centre de Breda i trobareu una colla de personatges curiosos que, a més d’explicar-vos el saber terrissaire, us ajudaran a descobrir “El gran secret” que s’amaga darrere la història de Breda.
Contacte genèric:
www.laselvaturisme.com
erutes@laselvaturisme.com
